30 juny El somni de Lucy i la Roda de la Vida
En el post anterior vaig dir que un de les característiques dels emprenedors és la facultat de visionar el futur. I que alguns d’ells són capaços de viatjar a un futur que prèviament han creat amb la seva imaginació. Un món imaginari on tots els somnis són possibles…
La Lucy tenia un somni.
Doncs bé, sabeu quin era el somni de la Lucy? Ser cuinera i tenir el seu propi restaurant. I per aconseguir el seu somni, a la Lucy no li va quedar més remei que viatjar al futur. Però abans d’iniciar un viatge, cal tenir molt clar «ON» volem anar i, sobretot, «PER A QUÈ» volem anar-hi; per a fer què! D’això a les empreses en diuen VISIÓ I MISSIÓ.
Però tots sabem que hi ha moltes persones que viatgen per la vida sense brúixola, totalment desorientades i no saben on està el nord. Són com zombis que es deixen portar per les corrents que estan de moda. Per això, abans d’iniciar un trajecte, és important donar resposta a les següents preguntes:
- Qui vull ser i què vull fer?, us ho heu preguntat?
- Què haig de fer per aconseguir-ho? i, finalment,
- Quina brúixola escolliré perquè m’orienti durant el trajecte?; és a dir, quins són els principis i valors que m’han de servir de guia durant el recorregut? Aquesta darrera pregunta, malauradament, se la fa molt poca gent. Però tornem a la Lucy:
Sabeu qui era la Lucy?
La Lucy era una noia molt guapa d’Etiòpia que la van batejar amb el nom d’una cançó, Lucy in the Sky, una cançó d’una banda d’arreplegats que als anys seixanta del segle passat tocaven en un antre de Liverpool i es feien anomenar escarabats; coneguts arreu del món amb el nom The Beatles. Pels que encara no teniu el goig de conèixer-la, la podeu visitar i saludar al Cosmocaixa de Barcelona, on hi ha una reproducció a escala real.
El primer que podríem dir de la Lucy és que és la nostra rebesàvia, ja que pertany a la nostra branca, la dels homínids o humans; aquells que ens diferenciem dels nostres cosins per ser capaços d’imaginar i crear el futur. Doncs bé, la Lucy va haver d’esperar tres milions d’anys perquè els seu somni esdevingués realitat. I durant aquest llarg recorregut, va haver d’experimentar molts canvis en la seva manera de ser i de fer a través de moltes i moltes i moltes generacions. I cap al final del trajecte, quan gairebé tenia l’objectiu a tocar, la Lucy, que amb l’evolució s’havia convertit en una noia molt intel·ligent i ambiciosa, es va adonar que no en tenia prou i que volia moltes més coses:
La Lucy volia cuidar la seva salut, la física i la mental. I volia créixer com a persona: tenia molt projectes personals. I volia viure en un entorn agradable i en un país on es respectessin els drets humans. I també volia tenir família, i temps per dedicar-los-hi. I volia estimar i ser estimada. I també volia tenir amistats, i temps pel lleure. Ja hem dit abans que volia ser cuinera i tenir el seu propi restaurant. I, per descomptat, que també volia guanyar-se la vida. En definitiva, el que volia la Lucy era ser feliç.
La Roda de la Vida
La Roda de la Vida és una de les eines que s’utilitzen en el món del coaching per analitzar la situació de cadascun dels aspectes que són importants per a una persona; fer un diagnòstic i aplicar a continuació estratègies de millora. Hi ha persones que han focalitzat el seu interès i han invertit tota les seves capacitats i energies per aconseguir l’èxit professional o empresarial. I això està bé. Però si t’oblides de greixar els altres eixos, la Roda de la Vida pot grinyolar i corres el risc de que es trenqui amb mil bocins.
Vaig escriure el somni de la Lucy com una metàfora amb dos missatges:
- Que per aconseguir els objectius (a la vida), és probable que hagueu de canviar alguna cosa en la vostra manera de ser i de fer.
- I que cal ser ambiciosos com la nostra rebesàvia Lucy i procurar que la nostra Roda de la Vida rodi amb els eixos ben llargs i ben greixats.
I per fer possibles que els nostres somnis esdevinguin realitat, tots sortim de fàbrica amb una caixa d’eines; unes eines que si aprenem a manejar-les obtindrem uns resultats espectaculars. Però d’això en parlaré en el proper post.