29 juny Barcelona reactiva a les seves empreses amb un nou pla per a superar la crisi
Directius voluntaris i tècnics ajudaran milers d’autònoms i pimes a sortir reforçats de la pandèmia
Que el cop s’esmorteeixi. I que no es tracti només de sobreviure sinó de sortir enfortit.
Barcelona vol que la crisi del coronavirus serveixi a les empreses per a repensar el seu model i apuntalar les seves finances. L’Ajuntament, a través de Barcelona Activa, llança aquesta setmana un pla de “reactivació estratègica” per a 2.220 pimes, autònoms i organitzacions que tindrà una xarxa de tècnics i mentors voluntaris per a guiar la presa de decisions. Així, empresaris d’èxit i llarga trajectòria es donen la mà amb el negoci de barri, un dels més tocats després del confinament. Tots a l’una per a no perdre teixit.
“El coronavirus és un catalitzador dels canvis que estaven en marxa”, apunta Jaume Collboni“
El coronavirus és un catalitzador dels canvis que estaven en marxa. Digitalització, adaptació de serveis, de mercats… S’intensifiquen. Amb una crisi tan intensa i concentrada en el temps calia tenir una resposta molt diferent a la de recessions anteriors”, argumenta Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde. Parla de fer costat a una economia local on molts viuen “una situació molt greu”. Amb el tancament d’establiments i sense turisme, la pèrdua de negoci ha estat generalitzada, amb més impacte en comerç i turisme. Per això el programa busca que les empreses –ja siguin micropymes, pimes, comerços, start-ups o empreses de l’economia social– detectin les seves fortaleses i oportunitats per a mantenir el negoci. I si tot passa per transformar-se, fer-ho.
En això tenen molt a dir els mentors, que donaran suport a micropymes, comerços i autònoms en els canvis o transformacions. “Quan muntes una empresa no estàs preparat perquè les coses vagin malament. Si una crisi trastoca tot, una ajuda és bona perquè pots quedar col·lapsat. Cal ajudar i reactivar”, apunta Francesc Turró, exdirectivo de Nestlé i voluntari en l’associació de sèniors Asencat, col·laboradora junta a Pimec, Secot, VAE i Fundació Autoocupació. Com Turró, hi ha ja 100 professionals que s’han ofert a traçar plans. Permetrà a una botiga de barri recursos com els d’una gran companyia amb consultors (salvant distàncies). Un recurs incalculable, en part perquè per experiència i vivències han sobreviscut a crisis anteriors i saben com manejar-se. També perquè estan acostumats a prendre decisions difícils i poden donar una nova visió per als petits negocis.
El desafiament és doble perquè a més de sobreviure a la crisi cal adaptar-se a una nova realitat amb més venda online, domini de les plataformes tecnològiques i el teletreball. La veritat és que no hi ha solucions màgiques, però sí una base comuna, la de l’anàlisi. El diagnòstic del malalt. “El primer és mirar com està l’empresa. A vegades ni els amos ho saben perquè el dia a dia et menja”, assenyala Pepi Sánchez, que en més de trenta anys ha fet de mentora en centenars d’empreses. Saber en què es coixeja per a tornar al bon camí. Per a Xavier Cottet, al capdavant de les òptiques Cottet i mentor, l’únic consell universal és “el sentit comú”. “Si vens per 1.000 no gastis 1.100, si tu no compraries un producte no el compris”, afirma. “Cal pensar en el curt termini, a superar la tempesta. Plans de contingència per a superar la setmana, el mes”.
La xarxa compta amb més de 100 mentors voluntaris per a assessorar autònoms i micropymes
Després arriben els projectes de negoci i finançament. Hi ha tres grans motors de canvi: en vendes –anar per un altre perfil de client–, en finançament –posar ordre en els comptes i aconseguir liquiditat– i organització –virar el talent de l’un a l’altre mena d’especialitat–. Veure nous camins per a vendre, si cal digitalitzar-se o internacionalitzar-se. “Les empreses són una cosa viva, canvien”, apunta Sánchez. Des de l’acadèmia que ha passat a fer classes online per la crisi al restaurant que s’ha oblidat de la seva etapa prèvia per a ser proveïdor. La decisió cal prendre-la amb una certa urgència: “Evitar la desaparició d’empreses és una carrera contrarellotge”, reconeix Collboni. El pla impulsat des de l’Ajuntament s’ha dotat de 1,5 milions per a cobrir les més de 2.000 actuacions, amb fins a 9.000 ocupacions en joc.
La transformació d’empreses també servirà per a corregir dèficits com el poc reconeixement de la gent amb experiència o de la dona empresària que existeix al país. “Les dones tenen l’avantatge que veuen molts aspectes diferents i més creativitat”, però en les últimes crisis sempre surten pitjor parades per la precarietat. Per això, demana donar més impuls al talent femení. Collboni també veu una oportunitat per a impulsar l’economia verda. Sobre la inevitable digitalització, en la qual tots coincideixen, Turró demana precaució, perquè “no tot s’acaba amb les noves tecnologies, cada negoci té la seva solució”. Bolcar la botiga en la xarxa, per exemple, no implica disparar vendes. “Hem avançat cinc anys en tres mesos”, afegeix en tot cas Cottet. De nou, que la crisi i els seus canvis siguin oportunitat i no obstacle.
Els exemples de transformació
A grans trets, el programa té tres línies d’actuació després de fer els diagnòstics d’on estan les empreses. D’un costat, el capítol de les vendes, per a trobar nous segments de mercat o més canals de distribució. D’un altre, la situació financera, per a accedir a nous instruments de finançament empresarial. Finalment, el model organitzatiu, per a fer canvis en l’estructura interna avaluant la retenció de talent, el treball en remot o directament adaptar l’organització a nous negocis.
Els 2.220 plans de suport als quals es preveu arribar es divideixen entre 1.000 per a pimes, 500 per a autònoms i micropymes, 300 per a economia social i solidària, 220 per a comerços, i 200 per a start-ups. Si bé les urgències depenen de cada cas, això d’aguantar la liquiditat i guanyar vendes és molt comuna. Aquests són alguns dels exemples.