05 abr. COM PODEM POTENCIAR UNA CORRECTA GESTIÓ DE L’AIGUA (Pública/Privada/Mixta) DES D’UNA PERSPECTIVA DE SOSTENIBILITAT BIOSISTÈMICA.
… i si ens qüestionem a MALTHUS?
Una economia que potenciï un desenvolupament sostenible ha de passar per integrar, des de la més escrupolosa consideració, les quatre vessants que conformen una «Economia Biosistèmica», model d’economia que dista molt en la seva concepció de la visió àmpliament generalitzada de l’Economia de Mercat.
A l’Economia Biosistèmica queden integrats amb el mateix respecte i consideració els següents apartats: Gestió de Recursos Socials; Gestió de Recursos Mediambientals; Gestió de Recursos Materials, Energètics i del Coneixement; i Gestió de Recursos Monetari-Financers.
Atenent al fet que en moltes ocasions la salut i el progrés estan seriosament amenaçats en molts llocs per l’insuficient i/o deficient qualitat de l’aigua, actualment de manera més freqüent es conjuguen de forma preocupant volums insuficients de disponibilitat d’aigua dolça, a la vegada que una molt preocupant deficiència en la qualitat de la mateixa, donada l’abundant presencia de contaminants que, tossudament, condueixin a uns sobre costos de complexa justificació.
Es per això que la planificació integrada i integral del recurs aigua ha de registrar una reducció important als costos d’obtenció, tractament i subministrament, a la vegada que oferir una molt bona qualitat de la mateixa.
La concepció d’ECONOMIA BIOSISTÈMICA exigeix un compromís seriós i permanent amb la disponibilitat dels recursos de proximitat (l’aigua, en el cas que ens ocupa), així com una gestió tècnica basada en els estadis més avançats del coneixement científic i tècnic, sempre en justa correspondència amb una plena concepció de BIOCOMPATIBILITAT.
Podria desprendre-se’n de tot això que més enllà del model de gestió aplicat, privat, públic o mixt, haurà d’efectuar-se una fiscalització permanent de tipus tècnic-econòmic sobre la gestió efectuada en el subministrament d’aigua de consum de boca, de manera que aquesta acció fiscalitzadora exigirà de forma continuada en el temps la participació —amb un elevat grau de decisió sobre la presa de decisions vinculades—, de professionals altament qualificats, de sobrada solvència intel·lectual i humana (honestedat)… i reduint-se en gran mesura la ingerència d’altres qüestions polítiques com a factor determinant extern.
Tot això haurà d’anar acompanyat de:
➊ Esforç creixent en respectar el Cicle Natural de l’Aigua.
➋ Desenvolupament de nous materials biocompatibles que integren la composició material d’equips i conduccions utilitzades a les fases de captació, tractament i distribució de l’aigua./p>
➌ Reducció a la quasi seva totalitat les pèrdues d’aigua a les conduccions i emmagatzematge.
➍ Correcte aplicació d’energies renovables per donar satisfacció a la demanda energètica (bàsicament elèctrica) que presenten les instal·lacions projectades, energies renovables que hauran de ser cada vegada més de producció local-territorial.
➎ Gestió de “Compartició del Coneixement” a l’àmbit de les Millors Tecnologies Disponibles per a la gestió sostenible de l’aigua dolça, definint xarxes obertes d’us d’aquest coneixement, i assenyades llicencies obligades d’explotació tecnològica en línia al Dret Fonamental de tenir a l’abast aigua de qualitat a preu assequible.
➏ Gestió correcta de la demanda d’aigua, donat que una societat basada en una economia que no afavoreixi el malbaratament de recursos (bàsicament hídrics al nostre cas), aplicant tècniques sostenibles basada en l’ús de recursos materials i energètics renovables i de proximitat, té grans probabilitats de fer prosperar patrons de producció descentralitzats i a menor escala que demandarà mes component laboral i intel·lectual “útil”, així com una major i millor ocupació del territori.
➐ Formació i Educació Mediambiental reglada i no reglada permanent a la ciutadania.