26 ag. Comprar un negoci amb la clientela equivocada
Quan la Roser Codinachs va decidir muntar el seu propi projecte, ja feia vint anys que treballava en el sector càrnic. Des dels 17, havia passat per diverses empreses, aprenent un ofici de dalt a baix a cada lloc on havia treballat. El que no tenia era cap experiència gestionant un negoci propi.
“Ui, no. Gens”, diu quan li preguntem si havia portat mai una empresa abans. I aquesta franquesa és precisament el que fa interessant la seva història: no és el relat d’algú que ho tenia tot resolt d’entrada, sinó el d’algú que va haver de construir-ho a mesura que avançava.
Un local, un traspàs i la clientela que no hi encaixava
Comprar un negoci en traspàs és molt més que adquirir un local o una cartera de clients. També vol dir entendre què heretes, què vols conservar i què hauràs de transformar perquè el negoci acabi reflectint el projecte que tens al cap. La història de la Roser n’és un bon exemple.
La Roser ja buscava local a Manlleu quan va assabentar-se, gairebé per casualitat, que una carnisseria del barri es traspassava. Havia estat tancada; l’antiga mestressa hi tenia una clientela d’una edat avançada, amb unes necessitats molt diferents del que ella volia oferir. El local hi era, el traspàs hi era, la comoditat de tenir la feina a prop de casa també. El que no hi era, encara, era el negoci que tenia al cap.
Perquè la idea de la Roser no era continuar el que ja hi havia, sinó portar-hi una altra cosa: vedella ecològica de raça bruna —la que fa anys que ven la seva germana per tot Catalunya—, pollastre de proximitat de la Riera de la Guixa, que ja consumia com a clienta abans d’obrir botiga, i xai d’un productor de Sant Martí Sescorts, sempre que n’hi ha, i de ramats de proximitat quan no. “L’objectiu és no haver de comprar mai xai d’escorxador, sinó directe de productor”, explica.
A Manlleu no li faltava competència: “hi ha uns quants tocinaires i carnissers molt potents, molt bons, gent més jove que jo i que tenen un gran bagatge”. Davant d’això, la Roser no va intentar competir en el mateix terreny. “Més que competència, jo el que havia de fer era definir-me. Ofereixo el mateix, però diferent.” Producte ecològic com a primera opció, producte convencional per a qui el busca, i sempre que es pugui, el productor a l’altra banda del taulell.
L’espant que no va arribar a tenir
Sobre l’ofici i la venda, la Roser hi anava preparada. El repte era un altre: obrir i gestionar un negoci des de zero. I aquí és on apareix ASENCAT —no com a protagonista de la història, sinó com la peça que li va evitar el que ella mateixa anomena “l’espant”.
Hi va arribar per l’Oficina de Promoció Econòmica (OPE) de Manlleu, amb qui ja estava en contacte pels tràmits del local. Li van oferir un curs impartit per ASENCAT, i les dates es van encadenar amb una precisió gairebé còmica: “vaig fer el curs i l’endemà obria la botiga.”
Preguntada per què va confiar en aquell acompanyament, la resposta és directa: “que m’aportaríeu uns coneixements que, si no hagués estat per vosaltres, potser sí que hauria tingut aquell espant […] sobre el tema de com gestionar una empresa.” I afegeix un matís que val la pena subratllar, perquè no és un elogi genèric: “avui en dia a internet trobes molta informació. Molta. […] Però potser m’hauria faltat alguna cosa que em vau aportar vosaltres, segur.” I ni tan sols hi havia ChatGPT, encara, quan ella buscava respostes.
No va ser, doncs, una qüestió de falta d’informació al món. Va ser una qüestió de tenir, al costat, algú que ja ho havia viscut i que sabia què preguntar-li i què respondre-li.
Créixer sense perdre’s
Amb el negoci ja obert, no tot ha anat exactament com estava previst des del primer dia —i aquesta és, potser, la part més honesta de la conversa. Va provar-se amb menjar preparat, mongetes, una mica de cuina. Però la demanda no hi era del tot, i s’hi ha ajustat: “amb el fresc, ja em funciona.” La seva manera de descriure aquest procés és senzilla i, alhora, un bon resum de com s’aprèn a portar un negoci propi: “has de deixar-te fluir.” No parla d’errors. Parla d’anar observant, d’ajustar-se a qui ve i a qui no ve, sense renunciar als seus principis.
Aquest mateix criteri és el que aplica quan pensa en el futur. Porta dos anys i mig de negoci, i quan li preguntem si es veu creixent, la resposta desmunta l’expectativa habitual: “no és fer moltes elaboracions, sinó donar servei d’aquest producte.” Créixer, per a ella, no és obrir una segona botiga ni convertir Ca la Roser en una cadena. És poder oferir més del que ja fa bé. “No quantitat, sinó qualitat.”
Fer-ho per un mateix
Hi ha un moment de l’entrevista que explica, potser millor que cap altre, per què s’ha embarcat en tot això. Quan va començar a plantejar-se el projecte, la seva filla gran, que estava fora fent un Erasmus, li va dir que ella no hi continuaria. La resposta de la Roser no necessita gaire més context: “no ho faig per tu, ho faig per mi.” No hi ha, en aquest projecte, una continuïtat familiar garantida ni buscada. Si un dia hi ha traspàs, diu, no cal que sigui de la família. N’hi ha prou que sigui algú que ho vulgui portar endavant amb la mateixa cura.
És una manera d’entendre l’emprenedoria que no sempre surt als manuals: no es tracta de construir un llegat, sinó de fer bé una cosa que és teva, mentre et duri.
“Un 10”
Quan li demanem que valori l’acompanyament rebut, no s’ho pensa: “un 10. Vaig tenir la sort de trobar-vos en el moment clau.” I ho recomanaria sense dubtar-ho a qualsevol que comenci: “sí, i tant.”
La història de Ca la Roser no és la d’un èxit espectacular ni la d’una expansió meteòrica. És la d’algú que sabia molt bé cap a on volia anar, que va tenir el bon criteri de demanar ajuda just en el moment en què li calia, i que dos anys i mig després continua definint l’èxit a la seva manera: no la que fa més soroll, sinó la que li permet mirar-se el negoci i reconèixer-s’hi.
Casos com el de la Roser són els que donen sentit a la feina dels sèniors d’ASENCAT: acompanyar persones emprenedores perquè puguin prendre decisions amb més criteri i confiança.
Estàs pensant a comprar un negoci?
La història de la Roser demostra que una bona decisió abans de començar pot estalviar molts problemes després.
Si estàs valorant un traspàs o vols posar en marxa el teu projecte, parla amb algú que ja ha recorregut aquest camí.
👉 També pots formar part d’històries com aquesta
Darrere del projecte de la Roser hi va haver persones que van compartir la seva experiència quan més la necessitava.
Si has desenvolupat una trajectòria professional o empresarial i vols ajudar altres persones a emprendre amb més criteri, ASENCAT necessita persones com tu.
👉 Fes-te soci d’ASENCAT.