Directius jubilats que salven empreses: “a una persona que arrenca o l’ajudes o pot patir moltíssim” - Sèniors per a l’Orientació del Talent Emprenedor

12 nov. Directius jubilats que salven empreses: “a una persona que arrenca o l’ajudes o pot patir moltíssim”

Posted at 23:07h in Notícies, Tot by goliveiras

Escrit per: Jordi de Arriba
Data: 11 novembre 2021

El nom no és senzill: Associació de Sèniors de Catalunya per a l’Orientació del Talent Emprenedor (ASENCAT). La funció és més fàcil d’entendre. Es tracta de professionals i directius, ja jubilats, que destinen una part del seu temps lliure a ajudar autònoms o pimes ja sigui a arrencar, consolidar-se o no descarrilar. En molts casos, a seguir. Al Vallès Occidental tenen una delegació, vinculada a la Cambra de Comerç de Sabadell, i una desena de voluntaris o sèniors. Acumulen també tot un pou de d’experiència empresarial per detectar on fallen més els negocis i com es poden redreçar.

Des d’un annex a la Cambra de Comerç de Sabadell, els sèniors ajuden els empresaris que demanen el seu consell. Mentre que pel costat personal es mantenen actius i al dia, fan un servei: un cop de mà a persones que passen per situacions que molts d’ells han viscut moltes vegades. Parlem amb tres sèniors: Francesc Turró, president de l’ASENCAT, Lluis Santos, coordinador al Vallès Occidental, i el sènior sabadellenc Enric Crusafont: “Hi ha molta gent que és bona en el seu ofici però que no sap, ni vol aprendre massa, de números, de costos, de comptabilitat, de vendes. Ho duen tot al gestor i se’n desentenen. A vegades estan perdent diners i ni ho saben. On nosaltres entrem és a tenir una foto de la situació perquè almenys l’empresa o l’autònom sigui conscients de les decisions que pren”, diu Enric Crusafont.

Turró i Santos, a la Cambra de Comerç de Sabadell.
Autora: Gemma Vives.

Ajudar els emprenedors i petits empresaris és el punt de partida del voluntariat dels sèniors d’aquesta entitat, que són professionals jubilats que han tingut llocs de responsabilitat al llarg de la seva carrera professional. Quins són els principals problemes que ajuden a afrontar?

“Sovint no es té un bon sistema de costos i malgrat que un negoci vengui es perden diners”, apunta Crusafont. “Altres fixen els seus preus en funció de la seva competència però una mica més barat. I decideixen sense preguntar-se si perden o guanyen diners”, diu Francesc Turró. “També ens trobem amb casos d’empresaris que volen demanar finançament però per circulant, per pagar el dia a dia. I si l’empresa va bé no caldria. S’endeuten. D’altres calculen malament els preus, els costos o sobredimensionen la plantilla per sobre dels ingressos”, apunta Lluis Santos, el coordinador d’ASENCAT al Vallès Occidental. “Un cop tenia un cas obert amb una persona que volia muntar una casa rural. I calculava tot el seu negoci a partir de creure que tindria un 80 per cent d’ocupació els set dies de la setmana. Era inviable totalment pensar que de dilluns a dijous la casa rural estaria plena al 80 per cent!”, recorda. “A una persona que arrenca o l’ajudes o pot patir moltíssim”, convé Santos. “A vegades fem reflexionar l’empresari fora del seu dia a dia i això també els ajuda a tenir una mirada més global”, insisteix Crusafont

Quan els sèniors d’ASENCAT reben una petició de suport, estudien la situació. Si l’empresa és molt gran o ja va molt bé, el deriven a un auditor o un assessor. “Nosaltres estem per ajudar qui no es pot permetre un consultor”, diu Turró. Si obren un cas, comença l’assessorament. Estudien la viabilitat del negoci i les possibles millores. “Però som honestos. L’empresari no és el nostre client. Ni ens paga ni li cobrem. Això ens dona la llibertat de dir si cal que el negoci no funciona ni funcionarà mai i que millorar deixar-ho estar”, diuen els tres sèniors a l’unison. A la pràctica, però, salven negocis, els redrecen o assenyalen cap a on podria funcionar millor, a través d’un acompanyament temporal.

“Teníem el cas d’una noia endeutada, molt desanimada, amb una empresa d’entre sis i vuit treballadors. Tenia dues línies de producció sense calcular costos ni estocs. Un problema organitzatiu tan gran que no la deixava veure que una línia funcionava bé, però a l’altre com més venia, més diners perdia. Li vam aconsellar anar deixant de banda aquesta segona línia i centrar-se en la primera. També controlar les compres. A dia d’avui està funcionant i només ha hagut d’incorporar una persona que l’ajuda en el control de l’empresa. Sense nosaltres segurament hauria tancat. I ara funciona i bé”, diu Lluis Santos, qui reconeix que per ell “és molt gratificant” haver pogut ajudar.

Un altre cas d’èxit, aquest a Sabadell. Segueix Santos:

“Un professional que té un obrador de pa. Venia i tenia clients però el calaix estava cada cop més buit. Vam recalcular preus, que era el gran problema, i costos i a dia d’avui ha ampliat establiments i fins i tot es planteja obrir-ne un a Berga”.

ASENCAT té 110 sèniors a Catalunya. “El que més ens agrada, el que més ens omple, és ajudar directament empresaris”, reconeix Crusafont. Però fan més coses, tot sovint de la mà de les institucions públiques, universitats o centres educatius. “Durant el confinament vam atendre 4.000 persones des de casa. 4.000 atencions. Algunes d’una hora, altres d’un any. Sobretot vam detectar que la gent estava amoïnada i volia explicar-se i que algú els escoltés i orientés”, assegura Turró.

Formació i acció social

També fan formació, conferències, seminaris o tallers, direcció de tesines i Treballs de Final de Grau. I programes socials, per exemple, a les presons. Ajuden presos a punt de sortir en llibertat per facilitar la seva inserció,. Simulen que estan en una entrevista de feina i els aconsellen com presentar-se. A Barcelona, a través del programa VinclesBCN, també divulguen entre la gent gran l’ús del mòbil o les tauletes.

Per què ser sènior voluntari quan s’està jubilat?

Després d’una llarga trajectòria professional, de 30 o 40 anys, per què fer-se mentor empresarial? Hi ha motius de tot.

“Jo vinc d’una família modesta de Ponent i m’ha anat bé a la vida. Un cop jubilat, volia retornar una mica del que he rebut i del que he après. I també hi ha el concepte ‘d’ego social’: em satisfà molt quan algú em diu que l’he ajudat”, diu Santos.

“En el meu cas, a l’inici de tot, va ser per una motivació purament personal. Vaig passar de dirigir una empresa amb 300 persones a una realitat del tot nova. I dos mesos després de jubilar-me va morir la meva dona. Ser sènior em va ajudar a omplir les hores, a donar un contingut a la meva nova etapa i a fer el que m’agradava. Després veus que la gent t’escolta, que els ajudes. I t’agrada. Jo no seria el mateix sense ASENCAT perquè veus gent, parles amb gent que té noves idees, nous punts de vista, no estàs tancat a casa veient la tele. Per dir-ho d’alguna manera no sóc un carca de nassos gràcies a ser sènior”.

Crusafont, el passat dijous, a la seu de la Cambra de Comerç de Sabadell.
Autor: Gemma Vives.

ASENCAT busca sèniors. No demanen tot el temps del món. Tenen clar que volen passar la major part de la jubilació amb la família o altres aficions, però destinen unes hores setmanes a fer un cop de mà autònoms i empreses, que comencen o no tant. Però trobar sèniors no és del tot senzill. En tenen una desena al Vallès Occidental. El 90 per cent són homes. Van curts de dones. “La veritat és que de la nostra edat també hi havia poques dones directives”, apunten els tres.

I malgrat el que pugui semblar (assessorament franc i de franc) trobar casos tampoc sempre és fàcil. “Sovint ens arriben pel boca a orella, per antics participants o per algú que ens recomana. “I el cas és que no tenim la vareta màgica però podem ajudar a molta més gent del que estem tenint”, insisteix Turró. La secció vallesana d’ASENCAT té un local al costat de la Cambra de Comerç de Sabadell. Ara busquen d’arribar a un acord amb l’empresa pública Promoció Econòmica. A Barcelona Activa fa temps que els aprofiten. Fora de Sabadell, tenen delegació a Barcelona, Mataró, Granollers, Vic, Vilanova i la Geltrú i Berga.

Print page

0 Likes