21 març Per què unes empreses creen valor i creixen, i d’altres no?
Durant una sessió recent a ASENCAT, l’economista Oriol Amat va plantejar una pregunta tan simple com fonamental per entendre el funcionament real de les empreses:
Per què, dins d’un mateix sector i amb recursos similars, unes empreses aconsegueixen crear valor i créixer de manera sostinguda mentre d’altres s’estanquen o acaben desapareixent?
La resposta, basada en dades i experiència acumulada, s’allunya de les explicacions simplistes. No és només el sector. No és només la mida. Tampoc és únicament la tecnologia. L’èxit empresarial és el resultat d’una combinació de decisions, models de negoci i comportaments mantinguts al llarg del temps.
Créixer no és el mateix que crear valor
Un dels primers conceptes clau és diferenciar creixement de creació de valor. No tot el creixement genera valor. Hi ha empreses que augmenten vendes però deterioren la rendibilitat, tensionen la tresoreria o assumeixen riscos excessius.
Crear valor implica millorar, de manera equilibrada, aspectes com:
• la rendibilitat sobre vendes i sobre el capital,
• la productivitat i el valor afegit,
• la liquiditat i l’estructura financera,
• i la capacitat d’inversió sostenible.
Les dades mostren que només una part reduïda de les empreses aconsegueixen fer créixer simultàniament vendes i beneficis. La majoria es mouen entre l’estancament o situacions de fragilitat.
El model de negoci com a palanca principal
Si el sector no ho explica tot, el model de negoci sí que marca diferències decisives. Les empreses que creen valor de manera sostinguda acostumen a tenir molt clar:
• quina necessitat del client resolen,
• quina proposta de valor ofereixen,
• com generen ingressos i controlen costos,
• i com financen el creixement sense comprometre la viabilitat futura.
Aquestes empreses solen invertir més en innovació, digitalització i internacionalització, mantenint alhora una gestió financera prudent. Aquesta combinació les fa més resilients davant canvis de cicle o caigudes puntuals de la demanda.
En canvi, quan el model és feble, el creixement pot ser només aparent i acabar amagant desequilibris que, amb el temps, esdevenen crítics.
Innovació i obertura: patrons recurrents de l’èxit
L’anàlisi comparativa entre empreses d’alt creixement i empreses estancades posa de manifest diferències consistents:
• major inversió en formació i desenvolupament del talent,
• més pes de la R+D i dels productes nous,
• una presència internacional més elevada,
• ús més intensiu dels canals digitals,
• i una millor gestió de la qualitat.
No es tracta de fer-ho tot alhora, sinó de mantenir una estratègia coherent i sostinguda. Les empreses que competeixen únicament en preu, sense innovar ni diferenciar-se, acostumen a veure erosionada la seva capacitat de crear valor.
El sector importa, però no determina el resultat
És evident que alguns sectors estan més exposats al canvi tecnològic o al cicle econòmic. Tot i això, l’experiència mostra que hi ha empreses d’èxit tant en sectors madurs com en sectors emergents.
Entre les empreses catalanes que han crescut de manera sostinguda en els darrers anys trobem una gran diversitat sectorial: indústria, agroalimentació, comerç, construcció, serveis empresarials, TIC o logística, entre d’altres. El factor comú no és el sector, sinó com s’hi competeix i com es prenen les decisions clau.
El cicle de vida empresarial i les decisions acumulades
Al llarg del temps, les empreses tendeixen a situar-se en tres grans escenaris: creixement, estancament o fracàs. Les que aconsegueixen perdurar comparteixen alguns trets recurrents:
• propòsit i ambició clars,
• lideratge amb visió a llarg termini,
• capacitat d’adaptació al canvi,
• bona governança i gestió dels conflictes,
• reinversió dels beneficis,
• aposta per la qualitat, la marca i la internacionalització.
Quan aquests elements fallen —per manca de visió, excés d’endeutament, pèrdua d’orientació al client o rigidesa operativa— el risc de desaparició augmenta de manera significativa.
Conclusions
Les idees compartides per Oriol Amat es poden resumir en alguns aprenentatges clau:
• Crear valor no és el mateix que créixer.
• El sector influeix, però no explica per si sol l’èxit o el fracàs.
• El model de negoci és la primera palanca de creació de valor.
• El lideratge i la governança marquen diferències rellevants.
• El valor es construeix al llarg del temps, mitjançant decisions coherents i sostingudes.
Un conjunt de reflexions especialment útils per entendre per què algunes empreses perduren, evolucionen i creen impacte real, mentre d’altres es queden pel camí.
Si ets sènior i tens experiència per compartir Informa’t sobre com unir-te a ASENCAT aquí.
La teva trajectòria pot ser el punt d’inflexió per algú altre. Pots transformar el teu recorregut en impacte.